Comencem!

Portava temps volent fer un blog (tècnicament no fer-lo sinò posseïr-ne un...), però mai em decidia a pegar el pas, sempre buscava excuses, que si no tinc temps, que si estic massa hores enganxat a l'ordinador, que per a què si ningú ho llegirà... etc. Afortunadament l'èsser humà és així, un dia t'alces del llit en ganes i et dius 'avant' i avant va tot. Funcionem per impulsos, i hem d'aprofitar aquells que ens endinsen en experiències noves, i qui sap si, a la llarga, positives.

Reconec que el títol no és gens original ho sé, se m'ocurrien molts més però cap d'ells em feia el pes, la veritat. Aquesta frase raimoniana possiblement m'ajuda a expressar el que moltes vegades pense dins meu quan veig, sent, visc, patisc situacions en les que no estic gens d'acord, o en aquelles en les que solc anar a contracorrent per més que aquesta m'empente amb molta força. I malauradament aquestes situacions es produixen en més freqüència de la que desitjaria.

Aquest bloc em servirà per escriure. Per reflexionar amb el que he escrit. He de confessar que m'agrada escriure, encara que no ho faig molt a sovint. També llegir, parlar amb la gent, perque d'aquestes activitats s'aprèn molt, i és aquesta paraula -Aprendre - la que m'excita, la que aprecie, la que admire! perque si en una cosa ens diferenciem a la resta d'espècies és en la capacitat d'aprenentatge (encara que moltes persones públiques s'encaboten en mostrar-nos dia a dia que en tenen molt poca i que la diferència és mínima).

Nosaltres no som d'eixe món és una declaració d'intencions, és un manera de dir que existeixen altres mons, dins d'aquest. I per poder ixir d'aquest món al qual no pertànyem i que volem canviar, hem de dir moltes vegades que NO, que per aquí NO passem, que NO ens pareix bé, que NO som tots iguals, que NO podem seguir junts, que NO ens farà callar ningú...i això NO és fàcil, però s'ha de dir sempre que un ho pense.

Vull conèixer-me un poc més. I per això escric. Escriuré del que em vinga a la ment, del que em succeïsca, del que em preocupe, del que em faça feliç, del què ha passat ahir, del que està passant ara mateix, del que puga passar demà. Del treball, de les meues carreres, de les meues fòbies, dels meus desitjos, dels meus amics, de TOT! Sense posar-me cap límit. Intentaré no avorrir-me mentres ho faig i no ofendre ningú amb les meues idees.

Comencem?

P.D. No sé si he tingut una visió però a les notícies ha ixit Raimon que trau nou disc! molt bé socarrat!!